24 jul 2017

La República Pneumàtica II. Els Quatre Confins de J. Valor Montero

Portada de La República Pneumàtica II. Els Quatre Confins de J. Valor Montero

Ara sí, per fi, un ferm candidat als #PremisIctineu juntament amb "Perímetre". "La República Pneumàtica II. Els Quatre Confins" és una efectiva novel·la d'aventures ambientada en una fictícia República Romana que ha evolucionat fins al punt de dominar tècniques dignes de l'steampunk; així doncs tenim dirigibles, ferrocarrils i armes de foc, senyal inequívoca que ens ho passarem bé com a lectors. Aquests avenços tecnològics permeten a J. Valor Montero teixir una història on els conflictes bèl·lics serveixen de rerefons per l'acció que envolta els quatre protagonistes, tres homes i una dona, que es veuen forçats a separar-se i dirigir-se als quatre confins de l'Imperi Romà.

Sinopsi:

Vet aquí quatre amics que s'han separat per poder evitar les urpes del poderós Imperi Romà i que vaguen pels quatre confins del món. En Caius Verus romàn malferit a territori de l'Imperi X'in, el poderós enemic de la República Romana, i està vigilat nit i dia per la misteriosa i inabastable Yuè, la seva carcellera. Està molt lluny de casa i dels companys, però els records li permeten abastar amb el tou dels dits allò que enyora. La Iulia ha pogut tornar a Roma a recer de la fraternitat de les Insomnes per buscar ajuda. Els dies en que Caius Verus era l'objectiu d'una missió queden lluny, i ara busca que la fraternitat li retorni el favor per tal de recuperar l'home que estima. En Megistos, geògraf grec de renom dins l'Imperi Romà, viatja pres dins d'un dirigible cap a la capital del Nil, però està més preocupat pel destí del jove Marcus, de qui es va veure forçat a separar-se, que no pas del seu propi. No cal patir però. En Marcus Novus és un jove molt prometedor (la profecia parla d'ell com el Teixidor) i gràcies a les ensenyances de la Jiàn ha vençut els enemics i es dirigeix a hores d'ara cap a un lloc místic i amagat. Allà haurà de fer front a les seves pors més profundes, un enemic contra el que potser no està llest per lluitar.

Lluny queden Barcinomagna i els paisatges d'Hispània, localitzacions més pròpies de la primera entrega de la saga. Aquí les aventures fluctuen entre Roma i Xina, les dos grans potències mundials. A la Xina (anomenada Zhōngguó), s'està forjant un poderós exèrcit per fer front Dàqín, el Gran Imperi de l'Oest, que és com els xinesos anomenen Roma. Per la seva part els romans estan convençuts de la seva imminent victòria i resten tranquils a Roma, la capital, i a Alexandria, seu de la Pneumàtica i dels seus sacerdots. Un dels romans més poderosos és el pretor Publius Pomponius: és el cap de la Legió Veritatis, un fosc i temible grup executor de la República que domina amb mà de ferro la ciutat de Roma. Caldrà veure, però, cap a quin costat es decanta la balança de la guerra ara que el conflicte sembla inevitable a la regió fronterera entre ambdós imperis i, el que és més important, si els quatre protagonistes sortiran o no malparats enmig de tot aquest terrabastall bèl·lic.


El nostre regne no és el de la màquina,
sinó el de l'esperit.

Opinió:

L'Imperi Romà que ens proposa l'autor dista molt del que mostren els llibres de text: és més fosc, es regeix pels secrets de la pneumàtica i està liderat per individus sense escrúpols. De fet s'assembla més a l'Imperi intergalàctic d'"Star Wars" que no pas al que explica la història. L'aspecte visual és se'ns dubte un dels punts forts de la novel·la: confereix a les aventures un punt extra d'interès i obliga al lector a imaginar (que d'això es tracta) com seria tot plegat, tot i que l'exercici de l'autor per descriure les ciutats, els paisatges i els artefactes penumàtics és d'allò més eficaç. El fet que sigui el segon volum d'una saga tampoc afecta; si no heu llegit el llibre previ potser no coneixeu d'entrada els personatges i els seus lligams, però és molt fàcil posar-se al dia i l'autor fa un bon exercici per refrescar-nos la memòria. És, en definitiva, un llibre que funciona correctament com a ens independent, si bé és positiu tenir un bagatge previ per entrar de ple a la lectura.

Des que els protagonistes es van separar a Maracanda cadascú ha seguit el seu destí. El lector troba quatre línies argumentals que busquen entrecreuar-se i convergir, ja que el que volen els vells amics és retrobar-se. Pel que fa a aquest punt la trama és prou previsible i, tot s'ha de dir, massa benèvola amb els protagonistes (massa innocent diria jo). Sembla com si l'autor es contingués i no acabés d'explotar branques i personatges laterals que, tot i ser molt potents, acaben esdevenint molestos i no els queda un altre destí que desaparèixer de forma dràstica. D'altra banda l'autor també sap guardar-se asos a la màniga i ens enganxa amb els foscos secrets que amaguen els sacerdots del vapor o amb el destí i la identitat dels pares d'en Marcus. "La República Pneumàtica II. Els Quatre Confins" és una més que correcta novel·la d'aventures, un notable exemple de #CiFiCat que d'altra banda (i això és una opinió personal) no té el plus de sorprendre el lector. La lectura és entretinguda i prou fluïda, però un servidor ha trobat a faltar alguna cosa més, aquella essència que la pugui convertir en una novel·la realment formidable digne de guanyar els #PremisIctineu del 2017.

- l'Imperi Romà i l'antiga Xina s'empapen d'steampunk -
★ ★ ★ ★
Fitxa:

"La República Pneumàtica II. Els Quatre Confins" - J. Valor Montero
Editorial Cruïlla - Col·lecció Camp a través (978-84-661-4010-2) - 2016
399 pàgines

No hay comentarios:

Publicar un comentario