Benvolguts amics i amigues, inaugurem avui la secció dedicada a la que edita la . En aquest espai analitzarem tots els relats i textos inclosos en cadascun dels números publicats. Iniciem el viatge amb molta il·lusió i amb l'esperança que gaudiu al nostre costat.
"Resplendor" parla sobre la identitat pròpia: una adolescent prova de fugir dels convenis socials per tal d'esdevenir un ésser singular i troba en l'art el mètode ideal per expressar-se. Allunyant-se del reclam de modernitat, de l'acte publicitari i narcisista, la protagonista crea el seu art guiant-se tan sols pel seu cor. La il·lustració de és ben capaç de transmetre la puresa d'aquests sentiments i complementa a la perfecció el text d', una autèntica desconeguda per mi fins al dia d'avui.
ens trasllada fins els racons més foscos de "Trasllats Garcia". Allà s'hi ofeguen els ideals del periodisme pur, aquells que busquen informar sobre totes les coses. La veritat sovint és incòmode, bé ho sap l'agoserat reporter protagonista, i no sempre surt a la llum. En il·lustra el text amb un retrat fugisser d'una realitat que és de tot menys paradisíaca.
L' fa un exercici prodigiós de memòria a través dels pensaments d'un home que lluita per retrobar el passat abans de ser engolit per un futur fred i fosc. L'oncle Howard estaria més que orgullós de la feina del Hugo i del . Amb tot just quatre pàgines/pinzellades ambdós aconsegueixen barrejar llums i ombres i crear l'esbós d'una ciutat que no existeix però que podem reviure gràcies a "Els meus últims instants a Innsmouth".
la vella església que abans allotjava
l'Ordre Esotèrica de Dagon, a on vaig pronunciar
els meus tres juraments. La seva porta oberta
em sebla una boca que retreu, maligna,
la meva decisió.
"Vacui Magia" narra amb cadencia harmoniosa i amb una bellesa fascinant la creació de la vida. Aquesta no es genera de la forma habitual (a través d'un altre esser viu) sinó que prové del fang i del do de paraula. Òbviament no serveix qualsevol mot, ha de ser un amb prou poders com per despertar a un ésser del son etern. Però també hi ha una part obscura en aquesta historia, aquella que parla de la pèrdua. Seran els racons més foscos i profunds del cor capaços d'insuflar l'alè vital al gòlem?
A "Sirenes" l' ens parla d'un miratge sorgit de l'atordiment que causen les tardes de primavera, de la sensació plaent i hipnòtica que provoquen les carícies dels raigs solars i que conviden a somiar despert. El protagonista del relat bé ho sap. En patirà les conseqüències mentre espera el bus a la parada: la visió d'un noi el farà entrar en un joc estrany que no sembla tenir cap raó de ser.
"Tres apunts sobre la mort de l'autor" ens mostra un futur no gaire llunyà. És una època obscura: el món pateix desigualtats profundes i la teconogia ha aniquilat l'art de l'escriptura fins al punt d'esdevenir gairebé un record, una relíquia (la i·lustració d'en a la darrera pàgina ho plasma amb gran encert). Però tot canvia quan el protagonista troba una frase escrita en un lloc gens comú, ben bé com un missatge dins d'una ampolla que hagués creuat l'oceà. Resulta massa temptador no cercar-ne l'origen, encara que suposi trencar lligams i enfrontar-se a perills.
No hay comentarios:
Publicar un comentario