Segon assalt als i vet aquí que ens trobem amb una novel·la, “Perímetre”, que comença com un tret (mai millor dit). Poca broma, que aquest títol apunta alt i no m'estranyaria que s'endugués el gat a l'aigua. construeix un western crepuscular i oníric amb una potencia visual aclaparadora i amb un munt de referents d'allò més variats (i canyeros, perquè no dir-ho), un text sorprenent i molt innovador que se'ns subte no deixarà ningú indiferent.
L'enginyer camina pel desert sense descans. Mentre d'altres personatges i animals hi vaguen sense rumb, ell segueix una ruta vers un objectiu ben clar: enxampar aquell qui va matar la seva família i els amics. L'enginyer és un individu misteriós. Sabem que va coix (una de tantes ferides del passat), que els malsons el visiten i és incapaç de dormir, que duu el nom d'una dona tatuat al pit i que vesteix l'uniforme d'una facció militar ja oblidada. I també tenim un nom, Dupré, vestigi d'un home que ja no existeix.
El sol surt i es pon dia rere dia. Al desert no hi ha gaire novetats i molt poc per veure. Les rutines diaries són importants per mantenir el seny, així li va ensenyar el Mestre Benkei, i l'Enginyer s'entesta a fer de la disciplina la seva àncora terrenal. Cada dia neteja de forma minuciosa la seva arma; el revòlver Colt serà el braç executor per matar la Toussaint. Amb l'únic objectiu de donar mort a l'assassí d'aquells qui estimava el protagonista avança passa rere passa, dia rere dia, a través de l'immens desert. Al llarg del seu camí haurà de superar proves, trobarà un munt d'individus (enemics i també algun que altre amic), però per damunt de tot s'haurà de trobar a si mateix.
El sol surt.
El sol es pon.
El sol surt.
El sol es pon.
L'Enginyer ja no fa cas de coses tan trivials
com el dia o la nit. Simplement camina.
“Perímetre” neix com una distopia. Sabem que el 6 de desembre va caure un tro silenciós que s'ho va endur tot: la gent, els vaixells, les ciutats, i que allò que no s'endugué ho va deixar destrossat. Des d'aleshores només resta un paisatge erm ple de saltamarges, d'homes estranys que et poden perseguir en somnis i d'individus d'allò més malvats; també hi ha racons pel repòs i la bellesa, encara que són efímers. Un cop dins del desert el llibre esdevé una novel·la onírica amb reminiscències a "The beetle leg" de i és aleshores quan l'autor desplega tot el seu arsenal narratiu.
És aquí on sobresurt i demostra el seu potencial: el conjunt d'individus que deambulen pel llibre és fabulós. Tots ells encaixarien de fàbula dins l'univers anime de “Trigun”: els germans Fissió, el pistoler amb el rostre format per formigues, el filòsof oriental amb un ample barret negre, l'Arxiduc o els cowboys que vesteixen ponxo i juguen a escacs. Vet aquí una novel·la crepuscular divdida en tres actes que focalitza l'acció en una persecució (una mica a l'estil de “Seraphim Falls”) però que abarca molt més que un simple western. L'única pega, per dir-ne alguna, és que deixa massa coses a l'aire. De totes formes si no l'heu llegit ja podeu fer-ne via, perquè “Perímetre” és un tros de novel·la i perquè l'última bala està destinada a vosaltres, estimats lectors, per tal de deixar-vos el cap ben trinxat.
155 pàgines
