17 abr. 2017

El parèntesi esquerre de Muriel Villanueva

Portada de El parèntesi esquerre de Muriel Villanueva

Com cada any la SCCFF promou la literatura de ciència-ficció i fantasia a través dels premis Ictineu, referents de la literatura de gènere en català. Amb el ferm propòsit de fer una votació justa un servidor té el repte de llegir el màxim d'obres nominades aquest 2017 a la categoria de millor novel·la fantàstica escrita en català. Iniciem el viatge amb la Muriel Villanueva i "El parèntesi esquerre". Aquesta novel·la breu editada per Males Herbes és una obra vivaç i molt poètica que relata el procés de renaixement espiritual de la Muriel, la protagonista.

Sinopsi:

La Muriel, trenta-vuit anys i ja vídua, es retira amb el seu nadó a la platja de les Casetes. Ha llogat una de les botigues, com en diuen allà dels petits habitatges de dos cambres, per passar-hi un dies i poder escriure. Lluny de l'interés comercial o la fi artística l'escriptura esdevé per la Muriel una mena d'alliberament, una comunió amb si mateixa, un lligam dolorós però necessari amb el passat, amb el present i també amb el futur.

La platja on hi ha les botigues té la forma de la lluna minvant, com un parèntesi que s'obre a la infinitat del Mediterrani. La cala és ben bé un petit univers: la remor de les ones, el beix i el blau celeste, l'hotel abandonat i l'esglèsia blanca, les casetes, la gent que hi passeja. Coneixem així un seguit de personatges importants per la Muriel: en David, la Lali i l'Aina, els nois que fumen haixix, el marit mor que la truca per skype; i, com no, La Mar, la seva petita. L'aparició d'una estrella dóna peu a tot un seguit de fenòmens estranys, gairebé surrealistes. Tot canvia quan l'estrella de mar s'entesta a dormir amb la Muriel i la Mar a casa seva, a la botiga. A partir d'aleshores res no serà el mateix.


L'estrella m'ensenya a renèixer
sense haver-ho fet mai abans
per ella mateixa. Me n'ensenya
i s'hi deixa pedaços de vida.

Opinió:

Escriure com teràpia per sanar. Aquesta és la finalitat de la Muriel, la protagonista, quan es reclou en el paratge de la platja de les Casetes. El text deixa doncs de ser una novel·la a l'ús per esdevenir un conjunt de reflexions molt personals que tenen a veure amb la vida i amb la mort, amb el passat i amb l'enyorança, amb l'aventura de ser mare. La Muriel parla de moltes coses i ho fa des del cor amb una prosa colpidora, directa i aclaparadora, però molt delicada i plena de poesia.

La Muriel és un personatge fràgil però alhora molt valent: té por dels homes però no dubta en cercar-hi ajuda i consol quan ho necessita. Descobrim així un personatge que està en ple procés de metamorfosi, una protagonista que s'esquerda poc a poc fins al punt de canviar l'apreciació que té de si mateixa. 'Sóc cinc dits, un braç, un pit que regalima i un cor ressec' afirma la Muriel arribat el moment. Acompanyant el text hi trobem les il·lustracions de l'Aitana Carrasco, unes imatges pertorbadores que combinen l'estil clàssic amb els girs més surrealistes per acabar de donar a l'obra aquest aire de somni que la fa tan embriagadora. Se'ns dubte ens trobem davant d'una obra arriscada i molt personal, un llibre que val la pena sentir i descobrir.

- diari d'un renaixement espiritual -
★ ★ ★ ★ ★
Fitxa:

"El parèntesi esquerre" - Muriel Villanueva
Il·lustracions d'Aitana Carrasco
Editorial Males Herbes - Col·lecció Distorsions, 28 (978-84-944699-1-6) - 2016
121 pàgines

No hay comentarios:

Publicar un comentario