26 jun. 2017

Els ocells de Víctor García Tur

Portada d'Els ocells de Víctor García Tur

Cinquena ressenya dedicada als #PremisIctineu amb Víctor García Tur i "Els ocells", una novel·la que (sap greu dir-ho) tampoc es pot classificar com de gènere. No l'és tot i el seu explosiu final, una mena de coitus interruptus que ha deixat a un servidor amb ganes de més. Però no ens desviem del tema. És aquest un llibre estrany: un text sense trama aparent que ens captiva per mitjà de la prosa senzilla, un reguitzell de situacions íntimes i familiars que ens acosten als personatges i ens allunyen de la ciència-ficció. El cert és que el llibre funciona prou bé com a retrat costumista de la vida d'un poble, però és difícil vendre'l com a candidat dels Ictineu. Això no treu, però, que un servidor n'hagi disfrutat de la lectura fins al punt de voler trobar alguna cosa més entre el Vador i la nouvinguda. Potser els veritables ocells ens oferiran una nova oportunitat. Qui ho sap?

Sinopsi:

A la Virgínia no li agraden gaire les relacions humanes; de fet no té gaire apreci per la raça hunana. Per això li agrada tant la seva feina d'ornitòloga a l'Observatori, allunyada de tothom, rodejada només per la fauna i la flora del massís de les Moles. A en Bartók, el seu company, i al gos d'aquest, l'Anubis, els tolera com un mal menor, però per qui de veritat es desviu la Virgínia és pels seus nens, els voltors que sobrevolen i nien als paratges que rodegen les quatre moles (la Mare, el Fillot, la Fillota i l'Esquerda) i el riu Cabra. Dia rere dia els ocells carronyaires volien lentament fregant els núvols, baixant poc a poc en espiral fins al punt on la biòloga els alimenta. D'uns dies ençà, però, un fet estrany té moixa a la Virgínia: part dels ocells de la contrada, entre ells els seus adorables voltors, han desaparescut de forma misteriosa.

La Dafne fa poc que ha trencat amb el seu xicot. La seva familia li retreu que a la seva edat no tingui parella ni fills, però ella és una dona independent i vol autoreafirmar-se. Amb aquest propòsit planeja una escapada cap a la recòndita població de Sant Salvador. Amb un equipatge lleuger i una guia d'ornitologia sota el braç posa rumb cap a les Moles amb intenció de veure àligues daurades. Durant la seva breu estança també vol aprofitar per avançar en la traducció de la novel·la en la que està treballant. Un fet fortuït serà el que farà que les dues dones es coneguin. Més tard el lector també coneixerà en Vador, la Judit, la Mercedes, la nena de la bicicleta rosa i altres individus que habiten al petit nucli de Sant Salvador.


Les Moles era una comarca recòndita,
arraconada contra un port de muntanya,
creuaves les boires que l'emmurallaven
i penetraves al seu món perdut de paraules.

Opinió:

Tal i com comença la novel·la hom pensarà que aviat l'autor entrarà a indagar el misteri dels ocells. Doncs bé, si penseu això aneu ben errats. En Víctor García es dedica amb fruïció a presentar-nos a tots els individus que viuen al poble, a introduir-nos dins les seves vides per tal que coneguem el seu tarannà i la seva forma de ser; així doncs podem gaudir de diverses pàgines d'en Cary Grant, un individu que és famós al poble de Querrassa i als voltants. L'autor fa bon ús de la seva elaborada prosa per submergir-nos en la vida simple i relaxada dels vilatans. Lluny d'esdevenir avorrit el llibre ens atrapa com si fos un serial d'aquells que mirem amb la modorra de les tardes d'estiu. El pols de la comarca es transmet a les nostres venes i veiem passar pausadament els fets que duen la Dafne i la Virgínia a trobar els seus camins interiors fins al punt d'arribar-hi a empatitzar.

Quan ja portem un munt de pàgines comencem a pensar que potser sí que n'hi ha prou d'estança relaxada a l'hostal. Volem més acció! Necessitem que passi quelcom més enllà d'algun flirteig o d'algun acte de bel·ligerància i de solidaritat punk. És aleshores quan arriben les festes de Sant Antoni i el petit poble es transforma en una vila dominada pel romanent de l'orgull precristià: els garsots esdevenen els amos del poble i fan malifetes més enllà del que és acceptable. Els vilatans es transformen (no fins al punt del que succeeix a la novel·la Ritual, però déu n'hi do) i la festa esdevé una voràgine que s'endurà per davant algú. De totes formes haurem d'esperar fins a l'últim capítol per esbrinar el perquè de tot plegat, el perquè de l'enigmàtica portada. A partir d'aquí el tema dóna ben bé per a una altra novel·la (ara sí, de gènere). Vés a saber si l'autor s'ha guardat alguna bala a la recambra i ens sorprendrà més endavant amb una història de #CiFiCat ben allunyada del costumisme rural i dels límits de Sant Salvador.

- costumisme rural vs turisme kamacu -
★ ★ ★ ★ ★
Fitxa:

"Els ocells" - Víctor García Tur
Editorial Empúries - Col·lecció Narrativa, 493 (978-84-16367-37-5) - 2016
390 pàgines

Altres links:
nosaltresllegim: Els ocells, de Víctor García Tur

No hay comentarios:

Publicar un comentario