El dia del cérvol de Marina Espasa

Espasa, Marina

Tercer assalt als premis #Ictineu2017 de la mà de la Marina Espasa i la seva novel·la "El dia del cérvol", una història que (potser) no té cabuda dins del conjunt de la novel·la de fantasia, terror i ciència-ficció. Val a dir que es publica poca literatura de gènere en català, sempre i quan s’exclogui la novel·la negra, i potser és per això que una obra com aquesta ha estat pre-seleccionada pels premis de la SCCFF. Tot i que es parla del mite del Rei Artús i que trobem passatges relatius als somnis que tenen certa trascendència dins la trama un servidor ha estat incapaç de trobar entre les seves pàgines un element fantàstic que en justifiqui plenament la decisió.

Sinopsi:

La Minerva es passa els dies reclosa a casa donant forma a la seva tesi sobre literatura medieval, rodejada de cavallers i de mites artúrics. Farta com està del seu captiveri una nit decideix sortir de festa. Al bar de copes, mentre sona la música d'un grup en directe, li ofereixen una cervesa amb un logotip d’allò més estrany: un cap de cérvol. Aquest serà un primer indici de que quelcom està passant a la ciutat. Una marea silenciosa està envaïnt els carrers i places de la Ciutat Comtal amb desenes de cèrvids: escultures, grafitis o logotips, tot s'hi val. En sortir de la discoteca es trobarà amb un grup de gent provant d’arrencar l’estàtua d’una façana; la Minerva acabarà amb ells dins d’una furgoneta amb el bust de ferro forjat al seu costat. A partir d’aquest punt serà plenament conscient d'haver traspassat una mena de llindar que condueix a un món paral·lel i oníric on els animals amb cornamenta són elements d’allò més comú.

Quan en Ricard es creua per casualitat amb la Minerva provoca un petit daltabaix a la seva vida. I és que el noi misteriós li obrirà la porta a un cercle d’activistes que miren d’aturar un grup feixista que pretén prendre el control de bona part d'Europa, inclosa Barcelona. La Minerva abandonarà la tesi per uns dies i acompanyarà a en Ricard a Suècia a la recerca d'un misteri que no sembla anar amb ella. Allà gaudiran dels fabulosos paisatges de llacs i boscos, veuran cérvols en el seu hàbitat natural i descobriran la part més obscura d'un grup de gent que, en aparença, és d'allò més agradable. Serà una mena de viatge interior, una forma de retrobar-se a sí mateixos, i un bon moment per albirar que tot plegat està íntimament lligat al seu passat i que té la capacitat per alterar el seu futur.

¿Que no ho has vist, que Barcelona
és plena de cérvols? No, no ho havia vist;
de fet, ni tan sols m'ho creia, el que
deia la Raquel. Una ciutat plena de cérvols
és com dir una muntanya plena de semàfors,
no sé si m'explico.

Opinió:

L’autora fonamenta bona part de la tensió dramàtica de la novel·la en els mites artúrics i en els episodis onírics que pateix la Minerva. Així com la Muriel Villanueva aconseguia dotar d’entitat la seva novel·la a través d’aquest recurs, la Marina Espasa no acaba de tancar el cercle completament i el seu llibre m’ha deixat una estranya sensació. Potser es deu a la meva desconeixença dels cicles artúrics i els seus referents, de les al·legories i els símbols de renovació (la simbologia del cérvol a l'abeurador sense anar més lluny) o de l’alteració del fluxe temporal dins les aventures dels cavallers, tots ells elements clau en la segona part del llibre doncs acaben per influir en el propi destí de la Minerva. Aquesta part, si us haig de ser sincer, m’ha deixat fora de joc.

No ens enganyem, la novel·la està molt ben escrita. En la seva primera part és una excel·lent postal de la Barcelona més hipster, gairebé com un anunci de cervesa (i no pas de l’Stag-Horn) que enumera referents i clixés d'allò més tronats; però a partir d’un punt la trama pren un camí molt diferent. D’un to indubtablement qüotidiani i una mica impersonal, potser massa lleuger i tot, passem a uns episodis totalment surrealistes (primer a un cementiri i després a casa d'una dona que esdevindrà clau pel futur de la Minerva). L’autora fa aleshores un gir brusc i la trama es desplaça cap a latituds nòrdiques i canvia l'enfoc de la novel·la cap a un thriller o una conspiració global. Tot i que la Marina acabarà resolent l'enigma (una mica entortolligat, tot s'ha de dir) el conjunt s'allunya massa del que un servidor esperava trobar. De totes formes caldrà esperar a saber el veredicte final, que de sorpreses sempre n’hi pot haver, sinó que li diguin a la Minerva.

- thriller oníric amb amenaça feixista de per mig -

★ ★ ★ ★ ★

Fitxa:

"El dia del cérvol" - Marina Espasa

L'Altra Editorial (978-84-943481-9-8) - 2016
207 pàgines