fou un escriptor bretó amb un extens llegat com a dramaturg, un individu poc conegut a casa nostra fins que l’ ha tingut per bé rescatar-ne la seva obra en prosa. Autor d’una novel·la i tres nouvelles (totes elles escrites en francès) és, juntament amb , un representant cabdal de la tradició bretona. L’edició de "Kou el Corb i altres contes bretons" recull i agrupa les tres petites novel·les, obres totes elles grotesques, punyents i àcides segons paraules del seu editor . Un cop recuperats de l’oblit aquests textos llueixen com petits diamants literaris, demostrant així que la feina de recerca i restauració d’obres antigues és una part molt important de la tasca editorial. Cal doncs estar molt agraït al seu editor i a la traductora, la , per l’excel·lent feina que han dut a terme.
Kou el corb és un malnom, un recurs per distingir el protagonista, un infant trobat, d'un altre Kou que sí tenía pare. Quan en Guillaume i la Barbe, que l’han criat però no són els seus pares, li diuen que no hi ha menjar per ell a la granja es veu en l'obligació d’haver de marxar i buscar-se la vida. És així com en Kou arriba a l'hospital d’empestats d’una ciutat propera. Amb tan sols vint anys el protagonista coneixerà una vessant agredolça de la vida i gaudirà dels favors de diverses dames, entre elles la Dona Roja, amb tot el que això comporta.
perquè jo podria ser fill del rei i en canvi tu,
tant senyor com vulguis, però no hi ha cap dubte
que ets el fill del palafrener.
Al segon relat coneixem una noia, la Suzanne Le Prestre, hereva de la mansió de Kernevez. La Suzanne ha crescut amb tots els dons i bons pressagis possibles fins que, a l'edat de dotze anys, un fet trist i colpidor l'obliga a restar internada en una institució de religioses. Allà coneixerà altres donetes i podrà albirar (per fi) un nou món fora dels murs de casa dels pares. Entre els coneixements adquirits n’hi ha un d’obligat en aquella època: els romanços i els amants il·lusoris que se’n deriven. Caldrà veure, però, quin profit en treu d’aquestes assignatures extraoficials la jove Suzanne.
dels homes joves amb ulls brillants
i braços musculosos que trobava
de vegades per casualitat als camins.
La Suzanne volia l'amor i temia l'amant.
El relat que tanca el conjunt ens presenta en Jaoua, un llenyataire que treballa als terrenys del comte de Pentreff. Aquest individu malviu amb la seva família en una una parcel·la on hi ha una humil barraca i té com a possessions més preuades una destral i una visarma. Un cop l'any en Jaoua esdevé part de la milícia del comte i llueix planta com a visarmer. La seva dona també espera amb il·lusió aquesta celebració, tot i que per d'altres motius. El problema sorgeix quan la malaltia de l'home posa en perill la seva assistència a tan senyalada data.
d'una cabra, de dos porcs, d'una dona
i d'una quantitat de nens que no podia
arribar a determinar ell mateix si no
era amb regles mnemotècniques
força complicades.
A "Kou el Corb i altres contes bretons" som testimonis de fragments de vida de tres individus ben diferents: en Kou ,un mort molt murri, un personatge digne de les soniòu que cantaven els bards; la Suzanne, una noieta que somia, com totes les joves de la seva edat, en trobar un príncep blau; i en Jaoua, un llenyataire que sembla més mort que viu i que farà el seu últim servei. Vet aquí tres petits relats costumistes, tres textos enlluernadors plens de clarobscurs, de sensibilitat i molt d’humor. Al llarg de la lectura ens farem un fart de riure gràcies a l’agudesa del seu autor per disseccionar l’ànima humana; el relat que tanca el llibre, el que més m'ha agradat de tots, mostra un reguitzell de personatges absolutament memorables.
Aquest llibre és un meravellós homenatge a , un individu que va fer un gran esforç per donar visibilitat a la literatura bretona: la revista que va fundar, "Spered ar vro. Kelouenn a lizeradur brezounek" ("L'Esperit del país. Revista de literatura bretona"), n’és un bon exemple. L’exercici de traducció al català d'aquesta edició no fa sinó reforçar la potencia visual i poètica d’uns textos que destaquen per una aparent simplicitat però que amaguen una complexitat i una profunditat admirables; i això sense perdre’n l’essència ni la contextualització. Sort en tenim d'editorials com que de tant en tant miren cap al passat, i des d’aquest humil blog volem fer una crida per tal que "La Tour de Plomb" vegi la llum algun dia i faci companyia al simpàtic i entranyable Kou.
Editorial Hermenaute - Col·lecció Medea, 2 (978-84-944902-6-2) - 2016
139 pàgines
No hay comentarios:
Publicar un comentario